Un 75% dels adolescents en la franja dels 14 als 16 anys ja han tingut algún tipus de contacte sexual. En aquest mateix tram d’edat, un 90% dels nois s’ha masturbat a si mateix i en el cas de les noies tan sols ho ha fet un 10%. Amb dades com aquestes, podem preguntar-nos: l’educació sexual arriba tard? L’educació sexual de nens i nenes, de nois i noies, arriba en algun moment?
A nivell curricular la resposta és ben senzilla: no hi ha educació afectivo-sexual i, quan n’hi ha, no és pas fruit d’una línia curricular global que garanteixi els drets dels infants i adolescents, sinó que és fruit més aviat de la sort de tenir un taller en un curs perdut de secundària o un o una profe sensibilitzada.
La urgència de què les administracions introdueixin l’educació afectivo-sexual en el currículum és cada cop més flagrant i també que els centres i docents tinguin eines per entomar-ho. En aquest vídeo de Sida Studi, una entitat que porta anys treballant l’educació sexual, Teo Pardo presenta de forma introductòria algunes claus reflexives sobre educació sexual en clau feminista. És una boníssima introducció per a docents de primària i secundària!