14 d'abril de 2019

Educació pública

Per una educació que posi l’escola pública al centre, l’escola de totes, una escola pública políticament compromesa, transformadora i emancipadora: feminista del 99%, ecologista, antirracista, decolonialista, anticapacitista i anticlassista.

Introducció

Quina és la nostra concepció de l’educació i l’escola públiques? Com voldríem que fos?

  • L’escola pública com a laboratori de revolució social: després de la família, l’escola és el primer espai de socialització per als infants i constitueix, per tant, un espai crucial de modelatge social. A l’escola es poden aprendre pràctiques democràtiques o autoritàries, pràctiques cooperatives o competitives, pràctiques comunitàries o individualistes. Tot dependrà del model social que hi hagi al darrera. L’escola concebuda com a eina de transformació social pren consciència de la societat en què vivim —caracteritzada per la cultura individualista, la cultura patriarcal de la lluita, l’autoritarisme i el masclisme, la mercantilització de la vida, el col·lapse ambiental i l’analfabetisme crític— i actua de manera deliberada i activa per transformar i subvertir aquesta realitat social injusta i destructiva. L’escola concebuda com a eina de transformació social no és neutra —ja que la neutralitat en realitat implica decantar-se en favor del sistema—, sinó que és un laboratori de revolució social, un espai experimental i de llibertat on posar en acció totes aquelles pràctiques que qüestionin i subverteixin la societat actual.
  • L’escola pública com a espai d’emancipació crítica individual i col·lectiva: addicionalment a les pràctiques i l’acció transformadores, l’escola ha d’apuntar directament al pensament crític, s’ha d’autoreconèixer com a motor d’emancipació crítica fent central l’objectiu de treballar la presa de consciència dels nostres marcs de pensament i vida, i la crítica individual i col·lectiva. Un pensament crític que ha d’entrar en acció a nivell individual, perquè els nostres infants siguin capaços d’exercitar una llibertat de pensament valenta, sòlida i flexible, i aprenguin a dissentir lliurement en el si de qualsevol forma col·lectiva. I un pensament crític que ha d’entrar en acció a nivell col·lectiu, perquè els nostres infants siguin capaços de nodrir-se, organitzar-se i actuar col·lectivament.
  • L’escola pública com a moviment social: pensem en una escola pública que recuperi l’esperit de comunitat de la dècada de 1980, on els principals agents de l’escola i l’educació públiques —les mestres, les professores, l’alumnat i les famílies— prenguin consciència novament de la seva funció política. Només així es podrà anar més enllà de les accions puntuals d’unes quantes persones, claustres o col·lectius per reconvertir l’educació pública en un autèntic moviment i agent socialment transformador i emancipador.

Per què els feminismes i no una altre moviment social?

  • Els feminismes, la clau de volta d’un nou model educatiu: creiem en els feminismes perquè aquestes corrents —que tenen l’humilitat d’autodenominar-se en plural— porten dècades fent un exercici inaturable de qüestionament, emancipació i transformació del sistema en tots els àmbits que ens puguem imaginar. No només el de la històrica i imperdonable opressió i discriminació social que hem viscut la meitat de la humanitat, sinó també en l’àmbit de les identitats personals i col·lectives, en l’àmbit de l’economia, en l’àmbit del cos, en l’àmbit de la política i, com no, en l’àmbit del discurs i el pensament crític. De la mateixa manera que en el seu dia van ser moviments com el socialisme o l’anarquisme i corrents com el laïcisme o el racionalisme els que van ajudar a sacsejar els plantejaments educatius, avui en dia obrir de bat a bat la porta als feminismes pot ser un exercici tremendament il·luminador per una transformació educativa global i emancipadora adaptada a la nostra realitat actual. El marc de la vida: els feminismes han furgat sota els marcs econòmics dels mercats, els propietaris i els treballadors, i sota els marcs i els constructes jurídics de les lleis, els drets i els deures per assenyalar directament la vida. El feminismes situen la reproducció i la cura davant la producció i el consum, la construcció i la vida davant la destrucció i la guerra, la cooperació i l’ajuda davant la lluita i la competència, l’empatia i el sentit comú del nostre jo social davant la hiperlegalitat absurda i patriarcal. Aquesta és potser la seva gran aportació, la centralitat de la vida, una aportació que apunta als arrels de tot.
  • Una resposta necessària però contingent: els feminismes no són (ni pretenen ser-ho) una solució absoluta a la nostra crisi civilitzatòria actual, però sí que aporten un canvi de paradigma que pot ser radicalment il·luminador i pot obrir noves i infinites finestres de transformació. Els feminismes, alhora, no tenen ni pretenen tenir l’exclusivitat de les seves mirades i aportacions. La cooperació, l’actitud crítica, la no-violència, la pau, l’ajuda mútua, la democràcia real… entronquen altres moviments polítics, socials i culturals. En el context educatiu, l’educació emocional, la pedagogia crítica, l’educació integral, el treball cooperatiu, l’autoavaluació… són aportacions realitzades des de múltiples enfocs no sempre vinculats a la coeducació i als feminismes. Però ara precisament és la mirada conjunta dels feminismes —aquella que posa la vida al centre— i la seva aliança imprescindible amb altres moviments com l’antirracisme, el decolonialisme o l’ecologisme, la que ens pot proporcionar un nou marc global des del qual abordar el nostre malestar social actual i des del qual revisitar, lligar i donar coherència a aquesta constel·lació de corrents socials i pràctiques educatives. Aquesta és la força dels feminismes aquí i ara.

De la coeducació a les escoles feministes

  • Els feminismes i l’educació: els paràmetres dels feminismes i els de l’educació sovint han confluït i això no és casualitat. L’educació escolar està en mans d’una professió feminitzada, una professió que té l’increïble privilegi d’estar arrelada a la pràctica situada, una professió que té per objecte el desenvolupament intel·lectual de les persones però que sap molt bé que també acompanya en el seu desenvolupament emocional i social. I cultura femenina, pràctica situada o desenvolupament integral són paràmetres que connecten indefectiblement amb els feminismes. Això s’ha vist reflectit en moltes pràctiques educatives, incloses evidentment les explícitament etiquetades com a coeducació. Però encara que potser tan sols sigui una qüestió de terminologia, els feminismes van més enllà de la coeducació. La proposta d’una educació feminista és un model i un programa polític de crítica i lluita contra el sistema patriarcal i capitalista i, alhora, un model i un programa polític de construcció d’una nova realitat social que aposti per la vida. És en aquest sentit que entenem que va més enllà de la coeducació i d’altres models educatius: 1) fa explícita la seva consciència i intencionalitat política radical, 2) proposa un model i un programa educatiu global per a tothom (no només per a les dones, sinó per a tota la societat) i per a tot (parteix de les qüestions de gènere per arribar a les socials, les econòmiques i les intel·lectuals) i 3) pretén transformar radicalment la realitat qüestionant i subvertint activament el sistema. Els feminismes són actualment l’únic moviment social capaç de plantar cara al capitalisme i les seves nefastes conseqüències. I són una proposta crítica però també constructiva que reivindica, simplement, tornar a posar la vida al centre.
  • Eixos en transició: per esdevenir significativa, l’adopció d’una educació feminista hauria de fer explícits els punts de partida i els punts d’arribada dels seus plantejaments, fer explícita la transició entre la realitat en crisi que vivim i el model social que proposem construir. D’aquí que proposem partir de cinc eixos en transició, cinc grans coordenades de treball que, per una banda, transiten des de la nostra realitat social actual fins a la dels plantejaments feministes i, per l’altra, ajuden a enllaçar l’univers dels feminismes amb el de l’educació. Aquests cinc eixos i les seves transicions són:
    • Cos. Del dualisme cartesià a la nostra realitat encarnada
    • Identitat. Del binarisme a la diversitat de gènere i d’identitats
    • Comunitat. De l’individualisme i el patriarcat a la interdependència i la sororitat
    • Vida. De la producció i l’acumulació destructiva a la reproducció i la cura
    • Pensament. De l’alienació 2.0 al pensament crític feminista

Documentació i plantejament de l’eix d’Educació Pública a laPrimera Trobada vers les escoles feministes (25 de maig de 2019)

En aquesta sessió pensem que és important identificar, en primer lloc, quina és la política educativa duta a terme per les institucions públiques; quins són els instruments i els efectes de la polítiques neoliberals en l’educació pública. A través de la reflexió al grup de treball volem valorar, també, quins són els aspectes nuclears en aquest àmbit, així com identificar les possibilitats de canvi i de transformació social que ens aporta una política educativa feminista. Valorarem, en definitiva, possibles estratègies per arribar a una escola pública políticament compromesa, transformadora i emancipadora: feminista del 99% i ecologista, antiracista, decolonialista, anticapacitista i anticlassista.

Us proposem uns petites lectures. Són uns articles que tracten temes que caracteritzen i aterren el model  neoliberal aplicat a l’educació pública. L’educació feminista, que posa l’educació pública al centre de l’acció, ha de revertir aquests efectes:

Altres documents d’interès